...Una breu mirada a la societat actual...
Què coneixem de la nostra societat? Com funciona el món actual?
Parlaré d’això fent referència a un llibre molt interessant (i que recomano a tothom que li faci una ullada) de l’autor EDUARDO GALEANO i que s’anomena: “Patas Arriba. La escuela al mundo al revés”.
Amb aquest llibre, l’autor ofereix una síntesi de la realitat, des d’un punt de vista crític, partint de les problemàtiques i els conflictes existents en aquest. Fa una lectura del món, des d’un to crític, irònic, sarcàstic i poètic. Alhora, ens descobreix un món (molt a prop del nostre), amb relats, anècdotes, experiències.., les quals ens recorden les misèries del sistema actual. Considero que el llibre és una guia de les barbaritats que el gènere humà és capaç de cometre.
M’agradaria començar parlant de diferents versemblances existents i fragments molt rellevants que donen peu a reflexions personals molt interessants (cito textualment del llibre):
Los países que más custodian la paz universal son los que más armas fabrican, las indústrias más existosas son las que más envenenan el planeta.
Los que trabajan tienen miedo a perder el trabajo. Miedo a los ladrones, miedo a la policía. Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo, etc.
Ens parem mai a pensar en aquestes coses?; fins a quin punt les persones coneixem el sistema?; perquè ens creiem tot el què ens plantegen sense qüestionar-nos si es vertader o una invenció d’uns quants?.. Les persones som ésser socials i com a tals ens relacionem i formem part d’un sistema i cultura. Aquests ens marquen i dirigeixen la nostra actuació i conducta. Considero que hauríem de fer una revisió més sovint de la societat en la que vivim, plantejar-nos el perquè de moltes de les coses que fem, etc. En aquest sentit considero que ens falta certament un esperit reflexiu i una voluntat de realitzar una visió global del món de forma crítica.
- La societat busca seguretat a través del càstig judicial, però cada vegada hi ha més violència a l’abast de tots els ciutadans.
- Hi ha una gran inseguretat social, ja que en l’actualitat, la gent té por a perdre allò que posseeix i por a allò que necessita i no pot aconseguir.
- En la societat actual, la indústria que fabrica armes, és una de les que dóna més benefici econòmic.
- La tolerància, en general, disminueix amb el pas del temps.
Hi ha altres ambigüitats evidents que m’agradaria compartir amb vosaltres:
“Persones” impulsores de guerres, aquelles que duen a terme crims contra la naturalesa i contra altres persones, tenen una impunitat incomprensible, ja que en la nostra societat occidental, observem que les empreses que més èxit tenen en el món, són les que més l’assassinen.
Els països que decideixen el destí del planeta i realitzen accions en nom de la pau i el benestar de la població, són els que fan més mèrits per aniquilar-lo i obtenir un benefici propi.
I és en aquest tipus de situacions, on hem pregunto diverses qüestions de caire reflexiu del tipus: En què es distingeix la violència que mata per beneficis econòmics, de la que mata per ganivet o bala?. Perquè sobre uns si recau tot el pes de la llei, i en canvi, per aquells que destrueixen i arrasen poblacions i països sencers, amb un discurs clarament fals sobre la llibertat, la pau, etc., no se’ls castiga?.
Acabar amb una última frase del llibre de Galeano, la qual fa una valoració general del món en el qual vivim:
Un mundo sin alma, des-almado, que practica la superstición de las máquinas y la idolatría de las armas: un mundo al revés, con la izquierda a la derecha, el ombligo en la espalda y la cabeza en los pies.
