viernes, 22 de enero de 2010

Què entenem per realitat?

Podem establir clarament una realitat?

Les persones construïm i donem significats diferents a les coses que configuren el nostre entorn immediat. Davant les mateixes situacions les persones podem extreure'n conclusions i idees completament diferents.

El què nosaltres entenem per la nostra realitat és vertaderament la totalitat d'allò existent??

Hem estudiat a l'assignatura que en funció dels enfocaments hi ha constructivistes radicalistes que consideren que la realitat no existeix, sinó que la construïm. I n'hi ha d'altres més moderats que creuen que percebem tant sols una petita part de la totalitat d'allò existent.

Personalment comparteixo la idea amb aquest darrer i penso que les persones construïm la nostra pròpia realitat en base al context que vivim i les experiències i vivències que passem amb el pas dels anys. Viure a un país amb un nivell socioeconòmic mitjà-elevat, amb un model de família "normalitzador", amb les necessitats cobertes..., generarà unes perspectives i una visió concreta de les coses. Conseqüentment, el nostre comportament també es veurà regulat per aquests fets.

La realitat és construïda de forma individual, malgrat hi ha unes normes socials i valors culturals que ens dirigeixen i marquen força la visió que tenim les persones.

En relació això, m'agradaria reflexionar entorn als records de les experiències i vivències que tenim. Tal i com varem treballar en les pràctiques d'aula i en la teoria, moltes de les imatges i esdeveniments que recordem són invencions o recostruccions realitzades per nosaltres mateixos. El record es debilita i perd qualitat, de forma que sovint elaborem narratives noves. Per tant, percebem i entenem com a reals aquelles experiències que possiblement han estat elaborades de forma inconscient per a nosaltres mateixos?.

Novament em qüestiono:
podem interioritzar i concebre fets de la nostra vida que quasi no recordem?; per tant, podem parlar de realitat?


SÓN ENIGMES QUASI IMPOSSIBLES DE RESOLDRE, QÜESTIONS QUE ES PLANTEGEN DES DE FA ANYS... I DURANT ANYS SORGIRAN POSTURES I ENFOCAMENTS DIFERENTS!

2 comentarios:

  1. Però està molt bé plantejar-s'ho, no, Judit?

    ResponderEliminar
  2. La veritat és que si, considero que així podem prendre major consciència de nosaltres mateixos: què som, com actuem,... i modificar la nostra vida en conseqüència!

    ResponderEliminar