25 de Novembre - Una data a recordar pel què representa-

Tenint en compte el dia que som avui... us deixo la lletra d'una canço bonissima de revolver que tracta aquesta temàtica de la violència de gènere, desafortunadament tant greu, present i real en la nostra societat!

Obri'm els ulls i no obviem el què passa al nostre entorn! És una realitat i hem de prendre consciència!


REVOLVER - Lo que Ana ve

Ana tiene un mensaje pintado de azul en el ojo derecho
Ana tiene un mal día grabado en los labios partidos por cierto
Ana tiene un secreto que no sabe nadie aunque no es un secreto
Y un día culquiera es el último día, y un día de estos.

Ana cree que el mundo es enorme pero no lo bastante
A Ana le engañan diciendo si te vas no tardaré en encontrarte
Ana no tiene claroa partir de cuando todo se volvió negro
Pero él dijo un día antes muerta que viva, con otro ni en sueños
O cuando escupía diciendo tu vida será puro miedo

Abrir las alas y volar dejarlo todo sin hacer y largarse pronto con lo puesto
Quién quiere ver lo que Ana vé una noche otra también
La vida es bella pero quién quiere ver lo que Ana vé

Y dónde puedes ir cuando tú sabes bien que irá por tí
Como vas a gritar si sabes que nadie te escuchará
Todos dirán vaya exageración no será tanto no
Mientras esculpe a golpe de puño su nombre en tus huesos
Mientras te tapa la boca y te aplasta un cigarro en el pecho

Abrir las alas y volar dejarlo todo sin hacer y largarse pronto con lo puesto
Quién quiere ver lo que Ana vé una noche otra también
La vida es bella pero quién quiere ver lo que Ana vé

Recuerda que dijo antes muerta que viva
Con otro ni en sueños
O cuando escupía a golpe puño
Su nombre en tus huesos

Abrir los brazos y volar dejarlo todo sin hacer
Y largarse pronto con lo puesto

Quién quiere ver lo que Ana vé, una noche otra también
La vida es bella pero quién quiere ver lo que Ana vé

Abrir las alas y volar dejarlo todo sin hacer y largarse pronto con lo puesto
Quién quiere ver lo que Ana vé una noche otra también
La vida es bella pero quién quiere ver lo que Ana vé


Aquí us deixo el link amb el video d'aquesta cançó de revolver:


http://www.youtube.com/watch?v=YLy2OVRo_Xs&feature=related

Algunes recomenacions..

M'agradaria deixar-vos dues recomenacions que a mi m'han aportat moltes coses i considero que donen peu a reflexions personals.

1. Llibre: EL MÓN GROG (Albert Espinosa).

Personalment, crec que és un molt bon llibre que pot ens aporta noves visions i una manera optimista d'entendre i veure la vida.

Parla de l'autosuperació, d'aprofitar els moments importants que se'ns presenten, adaptar-se a les noves situacions, veure el cantó positiu i optimista dels moments més difícils, etc. Lluny de ser un llibre d'autoajuda, el món groc parla dels descobriments que va fer l'Albert durant els deu anys que va estar malalt de càncer.

Aquí us deixo un fragment d'un capítol del llibre que em va cridar especialment l'atenció:

Fes-li una festa de despedida a la cama. Invita a la gent que tingui a veure amb la teva cama i despedeix-la amb una gran celebració. No et va sostendre durant tota una vida?, doncs recolza-la tu ara que ella se'n va.

(El traumatòleg de l'Albert el dia abans a l'amputació de la cama)

2. Película: UNA MENTE MARAVILLOSA (producción de 2001 dirigida por Ron Howard y protagonizada por Russell Crowe y Jennifer Connelly).

Ens mostra la gran intel·ligència en les matemàtiques d'un personatge, primer com a estudiant i després com a professor. D'adult descobreix que té esquizofrenia - paranoide, i mica en mica s'ha d'anar acostumant a la nova situació.

La pàgina oficial de la película on hi trobareu el trailer i spots és la següent:

www.unamentemaravillosa.com/

Pel·lícules d'interés..

Hi ha dues pel·lícules que són molt interessants ja que aporten visions i persepectives d'intervenció molt rellevants. Malgrat aquestes ens aporten una visió de la discapacitat a través del cinema,també ens mostra de forma implícita la importància del vincle per afavorir les relacions, aconseguir millores, etc.

Pel·lícula 1: L’infant salvatge (1960)
Director: François Truffaut
Músiva: Antonio Vivaldi

Sinopsis: A França, a finals del segle XVIII, un grup de caçadors descobreix i captura un nen d’uns dotze anys que sembla haver-se criat com un animal. És enviat a una escola de nens sordmuts a París, on pateix maltractament i és vist com un simple objecte de curiositat científica. Un metge, Jean itard, s’interessa pel nen i tracta de civilitzar-lo en solitari…J. Itard neix a La Provence. Metge, l’any 1800 treballa com a metge en cap a l’institut de joves sords a París, fins la seva mort l’any 1838. S’ocupa de Victor des del 1801 fins el 1806. Victor mor l’any 1828 a casa Mme Guérin, que havia assistit Itard. Ella en va tenir cura quan Itard va declarar haver acabat amb la tasca educativa amb Victor.

• En aquesta película es pot veure com la inexistència dels vincles afectius amb persones de referència i amb l'entorn immediat, fa que el menor presenti un retard en el desenvolupament d'àrees com:llenguatge, motor, cognitiu, etc.

Pel·lícula 2: El miracle d’Anne Sullivan (1962)
Director: Arthur Penn
Guió: Hellen Keller, William Gibson

Sinopsis: Anna Sullivan arriba a casa dels Keller per encarregar-se de l’ensenyament de Helen Keller, una nena de set anys cega i sordmuda des dels divuit mesos, a causa d’una malaltia. Helen Keller neix a tuscumbia (alabama) l’any 1880. Mor l’any 1968. Es va graduar a la universitat l’any 2004, essent la primera persona sordcega que va obtenir un títol universitari. L’Anne Sullivan va acompanyar la Helen durant 50 anys.

• En aquesta es pot observar clarament com el vincle que estableix la professora amb la nena, facilita la intervenció i propicia la comunicació entre elles. Sense el vincle que l'educadora crea amb la Helen, aquesta no hagués aconseguit millorar i comunicar-se amb el món.

LA VINCULACIÓ AFECTIVA

Reflexiant entorn la importància del vincle...

Considero que la propietat més important de l'ésser humà, és la seva capacitat de formar i mantenir relacions amb els demés. Aquests són necessàries per poder sobreviure, aprendre, treballar, estimar i reproduir-se. La família és el sistema que, malauradament en molts casos, influencia i condiciona de forma determinant les vides dels infants. Psicòlegs com Mary Airsworth i John Bowlby varen ser els primers en estudiar la vinculació afectiva a la infància. Bowlby va reconèixer que malgrat els vincles són biològicament desitjables, la seva intensitat i qualitat varien en funcio dels factors que intervenen.

En la línia de les aportacions dels autors comentar que, des del meu punt de vista, les experiències durant els primers mesos i vulnerables anys del desenvolupament evolutiu de l'infant, influeixen significativament en el modelatge de la capacitat per formar relacions íntimes i emocionalment saludables. La vinculació afectiva és imprescindible per la nostra socialització en el món, ja que afavoreix i promou les relacions amb els altres i facilita l'establiment d'una base de seguretat i equilibri emocional necessària pel sa desenvolupament humà.

Algunes impressions sobre el video: "Las habitaciones de la muerte"

En el documental s'observa clarament la inexistència dels vincles afectius dels menors amb els "cuidadors". Deixant a banda les numeroses negligències i situacions presentades en el vídeo, les quals són objecte de crítica i reflexió, m'interessa centrar-me amb la necessitat humana dels menors en establir relacions afectives.

Els infants mostrats, la major part nenes, creixen en ambients institucionalitzats hostils, mancats de referents, contextos negligents i sense protecció ni seguretat (ni emocional, física, etc.). D'aquetes situacions se'n desprenen vàries repercussions i conseqüències. Una d'elles faria referència al retard en el desenvolupament dels infants (a nivell motor, del llenguatge, social i cognitiu).

D'aquí se'n deriva la importància d'un adult de referència en la vida dels infants que han viscut en contextos desestabilitzadors, negligents... Un adult com a model positiu que vetlli per les seves necessitats i demandes, i com a figura que transmeti i/o infongui valors i proporcioni estabilitat emocional, seguretat i confiança.

LA PSICOANÀLISI

Definim la psicoanàlisi

Sigmund Freud (1856-1939) podríem dir que va ser el pare de la psicoanàlisis. Aquest va abandonar amb el temps la hipnosis, ja que va considerar que es podia realitzar el procés i obtenir els resultats sense hipnotitzar a la persona. Amb la psicoanàlisis pretenia donar respostes òptimes i solucions eficaces als problemes mentals dels seus pacients.

La psicoanàlisis és un mètode que pretén explicar el comportament patològic humà. Un mètode que investiga els aspectes inconscients de la vida psíquica humana a través de les seves manifestacions en la lliure associació d’idees, en els somnis i fantasies, i en els actes erronis i/o involuntaris.

Però Freud no estava únicament interessat en els trastorns mentals, sinó que va dedicar la seva vida a intentar desenvolupar un conjunt coherent de teories que expliquessin TOTA la conducta humana. Mai va aconseguir arribar a aquesta teoria única, sinó que en va crear cinc de separades les quals estan relacionades entre sí:

1. La ment conscient / preconscient / inconscient.
2. L’energia innata (líbid)
3. L’Id (principi del plaer), el Jo (principi de realitat) i el Superjo.
4. Les etapes del desenvolupament psicosexual: segons Freud aquestes etapes l’orientaven cap a on havia de dirigir el procés de la psicoanálisis.
5. Els mecanismes de defensa: fixació, identificación, regressió, repressió, desplaçament, sublimación, negació, projecció, etc.

La Psicoanàlisis: objecte de crítiques

La corrent psicoanalista actualment és força criticada per altres teories i postures. Malgrat és l’antecessora de les altres corrents, aquesta és criticada i qüestionada per la manca de base científica en els seus postulats.

Les altres corrents existents: cognitiva, conductual, etc., estan basades en mètodes científics. A partir de mètodes i tècniques d’investigació i recerca es van traient unes conclusions específiques i formulant les teories. Tanmateix, cada una d’aquestes es basen en principis i paràmetres distints: la cognitiva (utilitza la metàfora de la computadora), la conductual (es basen en la relació entre estímul-resposta-conseqüència).

Freud es va basar en els aspectes de la vida quotidiana i en va treure unes conclusions i formular unes teories específiques. Per a l’autor si que hi havia una base important i justificable però no era científica. Les crítiques a la psicoanàlisis giren bàsicament entorn a la manca de la seva validesa científica.

Tanmateix, això no vol dir que sigui falsa, però com es pot demostrar científicament que: les persones passem per diferents fases psicosexuals?, com podem verificar que hi ha un inconscient i preconscient?, com justifiquem l’existència de l’id, el jo i superjo?.

Evidentment, donar resposta científica a aquestes qüestions de caire reflexiu és una tasca merament difícil, quasi impossible. Per això, la psicoanàlisi es objecte de debat públic.

Informació Relacionada

Curtmetratge que parla sobre la interrelació de la Psicoanàlisis i el cinema, anomenat: “Iconos:¿de que estará hecho el mañana?.

L’autor d’aquest és Carlos Gustavo Motta, psicoanalista i realitzador cinematogràfic. Exerceix actualment com a docent en la Fundació Etiem i en el Centre d’Estudis Superiors en Psicoanàlisis i Psiquiatria.

Activitats i Conferències d'interès

Per si us interessa anar-hi aquí us deixo una conferència que pot estar bé!!

El dia 27 d'Octubre... 12a Edició de Cinema Fòrum

Projecció: L'estranya parella, de Gene Saks Conferència: Quan les manies ens limiten la vida, trastorn obsessiu compulsiu i personalitat obsessiva, a càrrec d'Imma Riu.

AUDITORI DE CAIXA GIRONA. A les 18.30 h.

Organitza: Delegació de Girona del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

(Regularment si m'entero de conferències, xerrades i altres activitats que puguin ser interessants les aniré penjant aquí)

...Els somnis...

..Els somnis...

Estats de consciència?
Realitats del subconscient?
Espurnes de desitjos ocults?
...
Com definir els somnis? com interpretar les múltiples imatges que ens invadeixen cada nit?

...Somiar és imaginar, creure, desitjar...

Gran variabilitat de respostes, d'interpretacions, etc., però raonaments i explicacions que cadascú s'elabora, que hom genera en funció de les seves expectatives, interessos i desitjos més ocults. Freud, en les seva teoria de la intepretació dels somnis, ja exposa que cada un d'aquests tenen una raó de ser i un sentit ocult. Segons aquest autor, tenim certs desitjos que es manifesten a través dels somnis, sense poder ser expressats de forma lliure i natural.

...Veritat o mentida? realitat o falsedat?...

Cadascú fa una interpretació diferent de la realitat, del món que l'envolta.., de manera que considero que cadascú dóna sentit als seus somnis en funció del què creu, pensa o sent.

A continuació hi trobem una recopilació de diferents frases cèlebres, proverbis, refranys i dites populars sobre els somnis, les quals s’han anat elaborant amb el pas dels anys. N’hi ha de molt interessants per això vull compartir-ho amb tots vosaltres!

“La posibilidad de realizar un sueño es lo que hace que la vida sea interesante”

“Nunca desistas de un sueño. Sólo trata de ver las señales que te lleven a él”

(Paulo Coelho (1947-?) Escritor brasileño.)


“Si has construido un castillo en el aire, no has perdido el tiempo, es allí donde debería estar. Ahora debes construir los cimientos debajo de él.”

(George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.)


“Considero más valiente al que conquista sus deseos que al que conquista a sus enemigos, ya que la victoria más dura es la victoria sobre uno mismo.”

(Aristóteles (384 AC-322 AC) Filósofo griego.)

“Cuando nuestros sueños se han cumplido es cuando comprendemos la riqueza de nuestra imaginación y la pobreza de la realidad.”

(Ninon de Lenclos (1620-1705) Cortesana francesa.)


“Si es bueno vivir, todavía es mejor soñar, y lo mejor de todo, despertar.”

(Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista español.)

“¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué es la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción; y el mayor bien es pequeño; que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.”

(Pedro Calderón de la Barca (1600-1681) Dramaturgo y poeta español.)


“Ves cosas y dices,"¿Por qué?" Pero yo sueño cosas que nunca fueron y digo, "¿Por qué no?".

(George Bernard Shaw (1856-1950) Escritor irlandés.)

Inici Blog

...Inici del blog...
...Inici de l'assignatura...

(En definitiva)

Inici d'un espai que recollirà
un munt de comentaris, reflexions,
expressions....