LA PSICOANÀLISI

Definim la psicoanàlisi

Sigmund Freud (1856-1939) podríem dir que va ser el pare de la psicoanàlisis. Aquest va abandonar amb el temps la hipnosis, ja que va considerar que es podia realitzar el procés i obtenir els resultats sense hipnotitzar a la persona. Amb la psicoanàlisis pretenia donar respostes òptimes i solucions eficaces als problemes mentals dels seus pacients.

La psicoanàlisis és un mètode que pretén explicar el comportament patològic humà. Un mètode que investiga els aspectes inconscients de la vida psíquica humana a través de les seves manifestacions en la lliure associació d’idees, en els somnis i fantasies, i en els actes erronis i/o involuntaris.

Però Freud no estava únicament interessat en els trastorns mentals, sinó que va dedicar la seva vida a intentar desenvolupar un conjunt coherent de teories que expliquessin TOTA la conducta humana. Mai va aconseguir arribar a aquesta teoria única, sinó que en va crear cinc de separades les quals estan relacionades entre sí:

1. La ment conscient / preconscient / inconscient.
2. L’energia innata (líbid)
3. L’Id (principi del plaer), el Jo (principi de realitat) i el Superjo.
4. Les etapes del desenvolupament psicosexual: segons Freud aquestes etapes l’orientaven cap a on havia de dirigir el procés de la psicoanálisis.
5. Els mecanismes de defensa: fixació, identificación, regressió, repressió, desplaçament, sublimación, negació, projecció, etc.

La Psicoanàlisis: objecte de crítiques

La corrent psicoanalista actualment és força criticada per altres teories i postures. Malgrat és l’antecessora de les altres corrents, aquesta és criticada i qüestionada per la manca de base científica en els seus postulats.

Les altres corrents existents: cognitiva, conductual, etc., estan basades en mètodes científics. A partir de mètodes i tècniques d’investigació i recerca es van traient unes conclusions específiques i formulant les teories. Tanmateix, cada una d’aquestes es basen en principis i paràmetres distints: la cognitiva (utilitza la metàfora de la computadora), la conductual (es basen en la relació entre estímul-resposta-conseqüència).

Freud es va basar en els aspectes de la vida quotidiana i en va treure unes conclusions i formular unes teories específiques. Per a l’autor si que hi havia una base important i justificable però no era científica. Les crítiques a la psicoanàlisis giren bàsicament entorn a la manca de la seva validesa científica.

Tanmateix, això no vol dir que sigui falsa, però com es pot demostrar científicament que: les persones passem per diferents fases psicosexuals?, com podem verificar que hi ha un inconscient i preconscient?, com justifiquem l’existència de l’id, el jo i superjo?.

Evidentment, donar resposta científica a aquestes qüestions de caire reflexiu és una tasca merament difícil, quasi impossible. Per això, la psicoanàlisi es objecte de debat públic.

Informació Relacionada

Curtmetratge que parla sobre la interrelació de la Psicoanàlisis i el cinema, anomenat: “Iconos:¿de que estará hecho el mañana?.

L’autor d’aquest és Carlos Gustavo Motta, psicoanalista i realitzador cinematogràfic. Exerceix actualment com a docent en la Fundació Etiem i en el Centre d’Estudis Superiors en Psicoanàlisis i Psiquiatria.