LA VINCULACIÓ AFECTIVA

Reflexiant entorn la importància del vincle...

Considero que la propietat més important de l'ésser humà, és la seva capacitat de formar i mantenir relacions amb els demés. Aquests són necessàries per poder sobreviure, aprendre, treballar, estimar i reproduir-se. La família és el sistema que, malauradament en molts casos, influencia i condiciona de forma determinant les vides dels infants. Psicòlegs com Mary Airsworth i John Bowlby varen ser els primers en estudiar la vinculació afectiva a la infància. Bowlby va reconèixer que malgrat els vincles són biològicament desitjables, la seva intensitat i qualitat varien en funcio dels factors que intervenen.

En la línia de les aportacions dels autors comentar que, des del meu punt de vista, les experiències durant els primers mesos i vulnerables anys del desenvolupament evolutiu de l'infant, influeixen significativament en el modelatge de la capacitat per formar relacions íntimes i emocionalment saludables. La vinculació afectiva és imprescindible per la nostra socialització en el món, ja que afavoreix i promou les relacions amb els altres i facilita l'establiment d'una base de seguretat i equilibri emocional necessària pel sa desenvolupament humà.

Algunes impressions sobre el video: "Las habitaciones de la muerte"

En el documental s'observa clarament la inexistència dels vincles afectius dels menors amb els "cuidadors". Deixant a banda les numeroses negligències i situacions presentades en el vídeo, les quals són objecte de crítica i reflexió, m'interessa centrar-me amb la necessitat humana dels menors en establir relacions afectives.

Els infants mostrats, la major part nenes, creixen en ambients institucionalitzats hostils, mancats de referents, contextos negligents i sense protecció ni seguretat (ni emocional, física, etc.). D'aquetes situacions se'n desprenen vàries repercussions i conseqüències. Una d'elles faria referència al retard en el desenvolupament dels infants (a nivell motor, del llenguatge, social i cognitiu).

D'aquí se'n deriva la importància d'un adult de referència en la vida dels infants que han viscut en contextos desestabilitzadors, negligents... Un adult com a model positiu que vetlli per les seves necessitats i demandes, i com a figura que transmeti i/o infongui valors i proporcioni estabilitat emocional, seguretat i confiança.