Pel·lícula 1: L’infant salvatge (1960)
Director: François Truffaut
Músiva: Antonio Vivaldi
Sinopsis: A França, a finals del segle XVIII, un grup de caçadors descobreix i captura un nen d’uns dotze anys que sembla haver-se criat com un animal. És enviat a una escola de nens sordmuts a París, on pateix maltractament i és vist com un simple objecte de curiositat científica. Un metge, Jean itard, s’interessa pel nen i tracta de civilitzar-lo en solitari…J. Itard neix a La Provence. Metge, l’any 1800 treballa com a metge en cap a l’institut de joves sords a París, fins la seva mort l’any 1838. S’ocupa de Victor des del 1801 fins el 1806. Victor mor l’any 1828 a casa Mme Guérin, que havia assistit Itard. Ella en va tenir cura quan Itard va declarar haver acabat amb la tasca educativa amb Victor.
- En aquesta película es pot veure com la inexistència dels vincles afectius amb persones de referència i amb l'entorn immediat, fa que el menor presenti un retard en el desenvolupament d'àrees com:llenguatge, motor, cognitiu, etc.
Pel·lícula 2: El miracle d’Anne Sullivan (1962)
Director: Arthur Penn
Guió: Hellen Keller, William Gibson
Sinopsis: Anna Sullivan arriba a casa dels Keller per encarregar-se de l’ensenyament de Helen Keller, una nena de set anys cega i sordmuda des dels divuit mesos, a causa d’una malaltia. Helen Keller neix a tuscumbia (alabama) l’any 1880. Mor l’any 1968. Es va graduar a la universitat l’any 2004, essent la primera persona sordcega que va obtenir un títol universitari. L’Anne Sullivan va acompanyar la Helen durant 50 anys.
- En aquesta es pot observar clarament com el vincle que estableix la professora amb la nena, facilita la intervenció i propicia la comunicació entre elles. Sense el vincle que l'educadora crea amb la Helen, aquesta no hagués aconseguit millorar i comunicar-se amb el món.
La pel·lícula del miracle d'Anne Sullivan sí que l'he vist, però laltra no. L'he vist vàries vegades ja, i sempre qua la miro, em fa posar la pell de gallina, sobretot l'escena de la font, és molt emotiva.
ResponderEliminarI estic d'acord amb això del vincle. La nena no tenia aquesta relació ni amb la seva pròpia mare, una dona que es mostrava bastant freda, i això no ajudava gens al desenvolupament de la seva filla.
Molt bona recomanació!
Fantàstiques recomanacions, Judit!
ResponderEliminarL'infant salvatge la vaig veure a l'institud a filosofia! és boníssima. És una gran recomanació que, penso jo, seria una bona pel·lícula per Desenvolupament i Cultura... però aquest mòdul ja sabem com va.. jejeje
ResponderEliminarânims amb el blog, un petó psicòloga!
P.D.- Què us sembla fer un escrit sobre les coses que no estan funcionant en el curs?